Recepta "La bûche de Noël" amb Nutella

Ara farem aquesta recepta:

Per a 8 persones

• 4 ous,
• 125 grams de sucre
• 60 grams de mantega, suavitzada
• 100 grams de farina
• 1 cullerada d’aigua tèbia
• 1 culleradeta de pols per a fornejar
• 1 mica de sal
• Nutella al gust
• Xocolata semiamarga, al gust
• 1 trosset de mantega

 Preparació:

1.Preparació: 20 mins | Temps de cocció: 12 mins | Temps extra: 2 hores, per refredar-se

2. Precalenta el forn a 180° . Forra una safata per a fornejar amb paper d’alumini i empapa l’alumini amb mantega.

3.Bat el rovell d’ou amb el sucre fins a obtenir una barreja lleugera i esponjosa. Incorpora-hi la mantega.

També has d’anar forrant amb la farina, agua tèbia i pols per a fornejar.

4.A part, bat les clares a punt de torró junt amb la sal i embolica-les  poc a poc en la barreja  anterior. Tira la pasta a la safata i forneja durant 12 minuts o fins que es note ferm al tacte.

5.Retira-ho del forn i volteja’l damunt una tovallola de cuina húmida. Unta la Nutella damunt el pastís i embolica’l com un tronco  amb l’ajuda de la tovallola.

6.Treballa la xocolata semiamarga, amb la mantega  a foc lent. Tapa el pastís amb aquesta  crema i dibuixa-hi línies sobre el pastís, com si fòra realment el tronc d’un arbre.

7. Finalment es decora amb motius nadalencs.

Les postres franceses en Nadal

Existeixen també moltes postres franceses tradicionals del Nadal, como per exemple:

- La bûche de Noël (el tronc dolç) - Es tracta d’un pastís amb forma de pionono o tronc, fet de xocolata i nous, que representa el tronc  cremat, des de la Nit de Nadal fins l’Any Nou , como a promesa d’un nou començament.

- Le pain calendeau (al sud de França) - Buding de Nadal. Tradicionalment es comparteix amb els més necessitats.

- La Galette des Rois (Rosca de Reis) - Servida el dia de Reis, es un pastís rodó que es talla a trossos i és servit  per un nen amagat sota la taula, conegut como el petit roi o l'enfant soleil. Qui troba la sorpresa amagada en alguna de les porcions es converteix en el rei de la celebració. Una mica com el nostre Tortell de Reis.

La principal decoració nadalenca en las cases franceses, a més de als carrers, botigues i oficines, és el sapin de Noel, el tradicional arbret que data del segle catorze i és decorat amb pomes, flors de paper i cintes.

Bon appétit mes enfants et vos parents !!

                                                    

Un francès cada dia

Farts de no trobar el bistrot francès bo, ràpid i barat? Passeu-vos per Le Bistrot d'Amélie.

Potser els francesos són la segona colònia més nombrosa a Barcelona, però això no es reflecteix en l’aparició de restaurants francesos d’ús diari (llegiu bistrot). Novíssima excepció a la regla: Le Bistrot d’Amélie. I aviso: l’única cosa que tira enrere aquí és el seu nom. Tota la resta és una alenada d’aire fresc del nord.

El pare de l’invent és el jove (31 anys) Marc Antoine Lemaistre –pronuncieu le maître!–, un jove que porta l’ofici al cognom i la passió per la cuina popular al moll de l’os (que per cert, aquí serveixen per escurar amb pa torrat, deliciós). L’educació de Lemaistre va passar entre Anglaterra, Espanya i França. El seu associat, el cuiner Jaume Morera –franco-català fill de republicans exiliats, fart de travessar la frontera i dels gelificants del Michelin on treballava– comparteix el mateix objectiu: “Aplicar la bistronomia francesa, el rigor del restaurant gastronòmic als productes senzills i assequibles”, explica.

Lemaistre remuga contra el restaurant franco-barceloní genèric: “O són massa cars o són brasseries amb carta llarguíssima i plat del dia. No hi ha bistrots”. Ells proposen una carta curta, curta, i bona, bona: “Cap plat passa dels quinze euros. El luxe és treballar el bon producte fresc i ecològic, en la mesura del possible”. Quatre primers i quatre segons, amb intencions d’arqueologia popular (crema de nyàmera o l’esmentat moll) i segons de noblesa popular com el magret d’ànec amb salsa de gingebre o el pollastre de pagès a la crema. I un menú de migdia (12,90 €)on cauen delicadeses com un excel·lent petit salé –estofat de llenties amb tots els colors del porc, salsitxa, cansalada i costella– i el flam de pa perdut, fet amb pa sec mullat en llet, canyella i sucre, torradet.

Són viscerals: els dijous, el plat del dia són menuts carregats de vitamina A. I degustadors de la gastronomia extrema, alerta: quan localitzin un bon proveïdor avícola, serviran amanida de gésiers (cor i fetge de gallines). Tot són avantatges: des d’un vi de la casa collonut, de La Loire, a 18 euros l’ampolla, fins a una preciosa barra de formatges, amb entrada pròpia, on el marxant Giles Camacho –tot plegat és molt franco-ibèric– promet emocions fortes en breu. El maître cita Robuchon; “Els coberts de plata em deixen mal gust a la boca”. Doncs això

Tour de França

Observeu el mapa i responeu:

- Quin és el plat típic de Marseille, de Toulouse et de Strasbourg?

- Què pots tastar a Bretagne? I a Alsace?

- Escriu el nom de 3 formatges francesos.

- Indica d'on són els següents productes: la moutarde, la cassoulet i la quiche.

TEXT 1: FROMAGES

"Il existe en France plus de 365 fromages différents, sans compter les fromages étrangers!! En France, on mange 22 kg de fromage par personne et par an. Il est servi entre le plat principal et le dessert. Les Hollandais et les Allemands le préfèrent au petit déjeuner".

TEXT 2: CAMEMBERT

"Au fait, sais-tu d0où vient le célèbre camembert? Très simple: il a étè inventé dans le village de Camembert, en Normandie, par una fermière gèniale nommée Marie Harel (1761-1813)"

TEXT 3: ESCARGOTS

"En France, on a l'habitude de manger les escargots cuits avec une succulente sauce au beurre et à l'ail".

Llig els textos i respon:

1. Quantes clases de formatges hi han a França?

2. Quina cifra indica que els francesos són grans consumidors de formatge?

3. Quan menjen habitualment formatge els francesos? I tu?

4. Quins formatges francesos pots comprar al teu país?

5. On i quan es va inventar el formatge Camembert? Per qui?

6. Com es menjen els caragols a França?

7. Es menjen també caragols a la Comunitat Valenciana?

8. Quins són els plats típics de la teua regió?

La cuina com a cultura

S'ha de reconèixer que França és la pàtria per excel·lència de les arts culinàries i dels aliments terrestres.

Fa falta remuntar-se als avantpassats dels francesos, els gals, per explicar l'important lloc que ocupa la gastronomia a França. Des de els inicis de l'era cristiana, es venerava l'excel·lència de la cuina francesa, especialment la seva famosa xarcuteria. Ja per aquell temps la Gàl·lia exportava els seus formatges.

Segons molts historiadors, els gals mostraven un gran interès pel menjar i els francesos per la gastronomia; els berenars campestres i les bodes campestres s'inscriuen sens dubte en les tradicions gal·les.

En l'època medieval, la cuina francesa no es diferencia pràcticament de les altres cuines europees, les diferencies són més aviat d'àmbit social que geogràfic. Llavors es consumien essencialment aliments d'origen vegetal, el pa es menjava dur i servia per a realitzar una espècie de sopa (el brouet); el consum de formatges estava molt difós i generalitzat, encara que, no formava part dels menjars preferits de les festes, com era el cas del peó real o el cigne. La cuina medieval es basava en binomis dolç i salat, agre i dolç i allò no gras i espècies.

Amb el renaixement i el descobriment d'altres continents, arribaren a Europa noves verdures procedents d'Amèrica. La invasió de nous productes, començant per el gall d'indi, que destrona el peó real a final del segle XVI, es veurà acompanyada d'una revolució en els costums (la utilització de la forquilla i l'aparició del menjador).

La noció de gastronomia es forja entorn a la idea clau de gaudir a la taula amb grata companyia, però amb la Reforma, l'església es mostra bastant indulgent amb aquest “pecat”. Però no és fins l'apogeu de Lluís XIV, al segle XVII on la gastronomia francesa arriba al seu màxim esplendor, amb el seu gran nombre de plats i preparacions festives.

Fins la revolució de 1789, la cort francesa és la seu de la gran cuina, ja que el menjar es converteix en un instrument de govern i influència política.

Una gran revolució en la matèria de la gastronomia data del segle XVIII i es deu al cuiner francès Beavilliers que a 1765 obre a París el primer restaurant. Al seu establiment s'instal·la als clients en tauletes cobertes amb estovalles. Una formula triomfant que es propaga entre 1790 i 1814.

Pel que al gust es refereix les plantes aromàtiques franceses a més de les anxoves i les trufes, van substituir a les espècies a partir del segle XVII la oposició entre allò salat i allò dolç seguirà essent una de les principals característiques del gust francès fins entrat el segle XXI però serà sobretot la utilització de la mantega la que es convertirà en signe decisiu de la gran cuina francesa.

Així arribem a la cuina consistent i burgesa de la tercera república (1870-1940), composta de menús i banquets interminables, que no se interromprà fins els anys 70 amb l'aparició de la nouvelle cuisine, preocupada per la dietética.

Evolució de la cuina francesa

Col·laboració de Tomeu Canals i Elías Herrera ( alumnes de 1er de cicle formatiu de cuina de l’IES Guillem Colom Casasnovas.)

Encara que actualment Espanya es troba al cap davant  de l´univers gastronòmic (és el país que situa més restaurants –Bulli, Arzak i Mugariz- entre els deu primers de la llista dels millors restaurants del món elaborada anualment per la prestigiosa revista Restaurant); no es pot negar que la referència per excel·lència del món culinari ha estat, és i seguirà sent la cuina francesa. Aquest fet no és en absolut estrany ja que els orígens del que avui entenem com a gastronomia es troben íntimament lligats a la història del país veí.

I és que des de l’antiga Gàlia els habitants d’aquestes regions ja cultivaven l’art de la bona taula.

Però fou molts anys després, durant el regnat de Lluís XIV, quan la cuina començà a tenir una gran rellevància gràcies a la dedicació que l’aristocràcia oferia als plaers terrenals, deixant per la història les cerimònies a les que convertien els banquets celebrats als palaus. Daten d’aquesta època les receptes com les pitreres Villeroy en honor al mariscal de Villeroy, o la salsa maonesa introduïda a França després de la conquesta de l’illa de Menorca a la segona meitat del segle XVIII. També el descobriment del vi escumós champagne, així com el primer llibre de cuina francesa, escrit per Vincent de la Chapellei titulat La cuina moderna, en el que es mostra per primer cop la famosa salsa beixamel.

Gaudien de la cuina, les classes socials més privilegiades, però la realitat del poble francès era molt diferent, ja que literalment es morien de fam. Així que el 1789 el poble de París es revoltà contra la monarquia absolutista assaltant la fortalesa de la Bastilla, i donat pas a la Revolució Francesa.

Podria parèixer que aquest fet històric hauria d’haver perjudicat l’evolució de la cuina francesa ja que va acabar amb els seus precursors  fins aleshores. Res més allunyat de la realitat, ja que fou aquesta revolució la que va desencadenar el que, en la meva opinió, és el quilòmetre zero de la gastronomia actual. La Revolució Francesa va tallar els caps dels seus reis, però no la dels seus cuiners. Aquests es veren al carrer i sense treball, així que per guanyar-se la vida obriren els primers restaurants de la història.

Cal destacar d’aquesta època figures com  Antonin Câreme, gran cuiner i arquitecte que lluità per la dignitat de la seva professió. Ell va renovar la cuina francesa i millorà els útils de cuina. D’origen molt humil, va ser considerat el cuiner dels reis i el rei dels cuiners.

També Auguste Escoffier, del que es deia que era l’emperador dels cuiners, i que va rebre la legió d’honor francesa. Escoffier va renovar els mètodes de treball culinaris, qüestionà nombroses receptes tradicionals i en creà moltes de noves. També dugué a terme una gran tasca de divulgador gastronòmic amb la publicació de molts llibres sobre cuina, utilitzats encara avui com a referència.

Bon dia i benvinguts

En aquesta pàgina inclouré diverses elements com ara nocions gramaticals, activitats i receptes típiques franceses per tal que els alumnes puguen afiançar els seus coneixements.

Aquestes entrades estarán relacionades amb l'unitat didàtica "La cuina francesa" i l'entorm personal d'aprenentatge; però sempre tenint en compte que es tracta d'alumnes de 2n d'ESO.

D'altra banda inclouré notícies i algun article d'opinió sobre l'evolució de la cuina francesa per tal que l'alumne puga conéixer la visió d'altres persones especialitzades en aquesta cuina.

El profesor aclarirà i resoldrà les posibles dubtes que tinguen els alumnes, sobretot pel que fa a la tradució dels comentari i notícies.

Finalment, reprendré amb els alumnes els continguts més importantes, sempre guiats amb preguntes.

Espere que vos agrade !!

Bon courage !!